Tot i així hi ha algunes pràctiques que no sé ubicar en una de les teories, una és la que vaig explicar a classe sobre posar-nos en filera i anar canviant les nostres posicions segons els errors que cometíem i els dos últims havien de copiar el llistat de verbs tres cops, que segons va dir en Daniel era una tècnica psicològica, si no recordo malament, de càstig i premi. La segona no se’m podrà oblidar mai, per començar era una profe d’aquestes que tothom li te por, jo tindria uns 11 anys, aquesta dóna que era una monja ja que era un col·legit de missioneres, quan algú es portava malament el feia sortir a la pissarra i li feia escriure uns quants cops “Soy un bicho” la veritat no vaig arribar mai a entendre perquè ho feia, realment al nen no li afectava en absolut. Aquesta professora també tenia moltíssim en compte els marges de les llibretes i la lletra, així doncs si et passaves dels marges, feies una línia torta o mala lletra, t’agafava la llibreta i amb boli vermell t’escrivia en majúscula “FEA” i et feia repetir tota la pàgina. (Era professora de matemàtiques).
L’aprenentatge del català i el castellà em queda molt lluny i la veritat és que pràcticament no me’n recordo, els únics records que en tinc són de l’ESO i el Batxillerat on ens cenyíem al llibre i ens centràvem, sobretot, en conjugar verbs i en l’anàlisi morfosintàctica. Suposo que aquesta experiència estaria més en la línia de la gramàtica tradicional.
