Fem memòria

El títol d’aquest blog és remet a la idea de què quan ensenyem a algú sempre aprenem coses del nostre alumne/a, l’experiència sempre ens omple, motivem a la persona, ens planteja nous reptes o ens proposa coses, és una relació bilateral, o això és el que en penso des del meu punt de vista.

Espero que aquesta assignatura em doni una visió general de totes les tècniques d’ensenyament que existeixen, aprendre la millor manera de fer un temari, d’organitzar les classes, de les diferents vies per motivar els alumnes, etc. La vaig matricular perquè em toca però hi tinc un interès personal perquè també exerceixo com a professora en el temps lliure. La veritat és que en un futur també m’agradaria dedicar-m’hi més hores i, per tant, espero que aquesta assignatura m’ajudi a tenir una base més consistent.

Sobre la meva experiència com a aprenent de llengües: el primer contacte que vaig tenir amb una llengua va ser el català, tant a casa com a l’escola tot i que amb alguns membres de la família també parlava en castellà. Es podria dir que era una barreja.

A l’escola la majoria de les classes eren en català i una minoria en castellà. A primària vaig començar a estudiar anglès i als 11 aproximadament, perquè no n’estic molt segura, vaig començar a estudiar anglès en una acadèmia i als 15 francès. A l’escola també vaig començar a estudiar francès durant la mateixa època.

L’aprenentatge de les meves dues primeres llengües, català i castellà, va ser progressiu, a l’escola com tothom. No en guardo cap record en especial. Vaig aprendre anglèscom a segona llengua molt sistemàticament: ens donaven al teoria i després fèiem exercicis, més endavant les classes van començar a ser més dinàmiques, a relacionar conceptes amb dibuixos, a mantenir petites converses, etc. Estudiar francès va ser una mica més diferent, vaig començar amb un llibre en el que hi havia uns còmics que explicaven una historia i que disposaven d’un enregistrament del diàleg, aquest mètode em va motivar molt més que no pas els altres.