domingo, 10 de junio de 2007

Aspectes particulars



Les aules que trobo més ben condicionades són les de la Pompeu, no obstant, prefereixo les que són més petites perquè són com més acollidores, es presten més a la intimitat d’una classe, estem més a prop dels companys, etc. Gaudeixen de projectors, un ordinador, altaveus, etc., tenen tota la tecnologia disponible per als professors. L’organització de la classe també em sembla correcte, tot i que de vegades seria preferible que el mobiliari no fos fixa, per tal de poder fer activitats.


Considero que la relació amb els companys en un curs de llengua és molt important, ja que crec que té molta incidència en l’aprenentatge ja que una bona dinàmica de grup, una bona compenetració entre els alumnes fa que aquests estiguin molt més receptius a les classes. A més, el fet que es creïn vincles entre els alumnes fa que aquests tinguin més ganes d’assistir a classe per tal de veure als seus companys i per tant els motiva.



De fet, jo he tingut tant bones com males experiències de vegades hi havia tant bona com mala relació amb els col·legues de classe i evidentment això va repercutir en les classes. Per exemple, en el nostre grup hi havia un nen bastant problemàtic que entorpia les classes, no parava de parlar i tallar a la professora, i a més insultava els altres. Tant a mi com als altres companys se’ns van treure les ganes d’anar a aquella classe, hi anàvem desganats, no pensant que anàvem a aprendre alguna cosa sinó pensant que hauríem de veure a aquell pesat. Òbviament, això va exercir una influència negativa però també n’hi ha de positives: en una classe d’anglès, a l’inici de curs, vaig conèixer a dues noies, de seguida vam connectar, i la classe es va fer molt curta, els dies següents esperava impacient tornar anar a classe per veure-les. Aquell any va ser un grup molt maco, tots teníem ganes d’anar a classe i ens ho vam passar molt bé, avui dia encara tinc relació amb aquestes noies.


Personalment, prefereixo fer les classes pel matí per tenir la tarda lliure. Estic més receptiva pel matí, les tardes les prefereixo dedicar a fer feina. De totes maneres no cal que siguin horaris des de les 9 del matí sinó sobre les 11 preferiblement. També crec que amb un dia a la setmana no n’hi ha prou per aprendre una llengua, considero que es preferible repartir les hores durant la setmana per tal de no angoixar l’alumne i que pugui assimilar millor i amb més temps la matèria impartida.


1 comentario:

SaRa dijo...

Natàlia, el que dius és ben cert. L'ambient a classe i la relació amb els companys marca molt. Si et sents a gust amb ells hi vas amb més ganes, t'agrada molt més col·laborar... Jo també algun cop m'he topat amb algun company que no tenia gens de ganes d'aprendre, o d'altres que, tot i que ho intentaven, no podien seguir el nivell. És complicat, però suposo que aquí intervé la professionalita del mestre i el companyerisme.